Club d'Escacs Gerunda

  • Incrementar grandària de la font
  • Grandària de la font predeterminat
  • Decrementar grandària de la font


Stanley Kubrick, escaquista d'afició

Correu Imprimir PDF

Foto1

Article sobre la particular relació que tenia el director Stanley Kubrick amb els escacs (publicat al nº 3 de la revista Jaque Practica el Ajedrez l'abril de 2002).

Artículo sobre la particular relación que tenía el director Stanley Kubrick con el ajedrez (publicado en el nº 3 de la revista Jaque Practica el Ajedrez el abril de 2002).

Si vols llegir l'article en català, prem aquí.

Si quieres leer el artículo en castellano, haz click aquí.


Els orígens

Fa força temps, quan els meus interessos i inquietuds no anaven gaire més enllà dels d'aprovar els exàmens de la bàsica, vaig tenir l'oportunitat de veure a la televisió "2001, una odissea del espai", una pel.lícula de ciència ficció d'Stanley Kubrick (tot i que llavors probablement no ho sabés que era de Kubrick). No puc recordar gran cosa del moment, exceptuant la sensació d'incomprensió total envers la història que s'explica (o millor dit, que no s'explica). Li vaig demanar al meu pare que m'expliqués de que anava tot plegat. Home acostumat als diàlegs i a les escenes d'acció, la seva comprensió de la trama no va anar pas gaire més lluny de la meva. La partida no havia fet més que començar, i Kubrick tenia les de perdre.

La segona visualització del film uns anys després no va canviar gens les coses, però va fer créixer en mi la curiositat. El meu interès per la comprensió del món i del que ens envolta anava creixent, i aquella pel.lícula (tot i ser pura ficció) semblava amagar les respostes a algunes preguntes. El joc s'igualava.

A la tercera va anar la vençuda. Veure la pel.lícula per tercer cop no va servir de res, tot i la predisposició que vaig posar (més gran que mai) per entendre el missatge del film. No obstant aquesta vegada la pel.lícula venia seguida d'un col.loqui, protagonitzat per en José Luís Garci i els seus incombustibles col.legues (el programa, en efecte, era Qué grande es el Cine de la 2). No oblidaré mai aquell col.loqui, on cada comentari i dissertació d'aquells cinemaerudits ajudava a esclarir els diferents enigmes exposats en la pel.lícula. Després d'això només van quedar alguns punts foscos que es van esvair per complet després de la lectura de la novel·la d'Arthur Clarke, basat en el guió de la pel.lícula, llibre que vaig llegir devoradorament.

Kubrick, amb estil poc ortodox però brillant, havia guanyat la partida.

Aquest són els orígens del meu interès actual per aquest director. Si bé la seva cinematografia és escassa (tretze títols comptats, exceptuant curtmetratges de joventut de poca importància), cadascun dels seus films és una autèntica obra d'art, fruit d'una dedicació intensa i exclusiva, i d'una necessitat constant de mostrar la cara i la creu, el millor i el pitjor, de l'ésser humà.

Quan un aprofunditza en la vida i orígens d'aquest director acaba per fer tota mena de descobriments, un dels quals, inesperat i molt agradable, avui em disposo a exposar: Kubrick era un fan dels escacs.

L'home

Kubrick va néixer el 26 de juliol de 1928, al Lying-in Hospital de Manhattan. Va viure la seva infantesa al Bronx, en aquell temps un barri residencial de classe mitjana de gent blanca. No va ser mai un bon estudiant, tot i que demostrava tenir un nivell d'intel.ligència superior a la mitjana. Era el típic cas d'alumne capaç, però alhora desinteressat en les matèries d'estudi, que molt sovint considerava avorrides i poc útils. Per tal d'estimular la seva imaginació el seu pare li va ensenyar a jugar a escacs i el noi de seguida va demostrar un gran interès pel joc i s'hi va aficionar.

Altres aficions de Kubrick van ser el jazz (va arribar a ser bateria del grup de jazz del seu institut) i sobretot la fotografia. Al 1945 va realitzar una fotografia força interessant (segons diuen, m'agradaria veure-les algun dia) on es veu un desanimat venedor de diaris rodejat de cartells amb l'anunci de la mort del president Franklin Delano Roosevelt. Amb tot l'arraujament del món es va presentar a les oficines de la revista Look i va mostrar la foto a l'editora gràfica, amb intenció de vendre-la. Per la foto li van donar 25$ i l'editora va fer-li saber el seu interès de veure més fotografies seves. Al cap d'un temps, Kubrick entrava d'aprenent de fotògraf a la revista (principal competidora en aquella època de la mítica Life).

Tot just després d'haver-se'n anat de casa es va fer soci del Marshall Chess Club, presidit per l'ex-campió americà Frank Marshall, satisfent una quota de soci de 50$. Posteriorment canviaria de club, per anar a parar definitivament al Manhattan Chess Club, més selecte i de prestigi que l'anterior. Quan el club tancava solia freqüentar bars i cafès on es jugava a escacs i també les timbes d'escacs que s'organitzaven a l'aire lliure a Washington Square, on la penya s'embutxacava 25 centaus de dòlar per partida guanyada. Kubrick al començament només s'ho mirava amb interès però més tard la temptació va poder més que ell.

Kubrick va començar a jugar-s'hi pasta. Solia jugar a Washington Square amb la qual cosa s'assegurava una gran quantitat d'espectadors, així com de rivals. Al haver-hi calers en joc hi havia certes coses que estaven permeses i que avui serien considerades comportament antisportiu. Els comentaris durant la partida es permetien, i eren molts els jugadors que intentaven posar nerviosos al seus contrincants amb totes les artimanyes psicològiques possibles fins que aquest s'equivoqués. La qualitat d'un jugador per desconcentrar al rival era tinguda molt en compte, tant com ho pot ser la de no cometre errors en el zeitnot.

Foto5

Moments de descans durant el rodatge de Atraco Perfecto

Hi havia dies en que es passava tot el dia jugant al carrer. Sempre que podia es triava un escaquer que tingués ombra durant el dia, i un altre que estigués prou il.luminat al fer-se fosc. Segons el mateix Kubrick els seus guanys diaris normals arribaven als 3$, suficients en aquella època per anar tirant uns quants dies.

Al 1951, després de treballar 4 anys i mig a Look va deixar la feina, va agafar tots els seus estalvis, més tot allò que li van deixar i ho va invertir tot en filmar el seu primer curtmetratge. El curt no va funcionar gaire, però l'experiència el va convèncer de que el cinema, per sobre dels escacs, el jazz o la fotografia, era realment la seva passió.

El director

Kubrick tenia per costum jugar a escacs amb els actors i els membres del cos tècnic de les seves pel.lícules durant els descansos. A "Teléfono Rojo? Volamos hacia Moscú" (1963) ell i George C. Scott jugaven molt sovint. Scott se les donava de bon jugador però bàsicament era fanfarroneig, en realitat era un pardillo que no les veia venir ni de casualitat. Kubrick li ho va demostrar ben aviat, guanyant-li una partida i una altra i una altra fins que al final en va quedar ben tip.

 

Foto2

Scott amb blanques contra Kubrick. És interessant observar la posició
de la foto... sembla un gambit de rei refusat... però amb negres! (??)

 

Foto3

Scott vs Kubrick. La foto és magnífica. Qualsevol descans,per petit que sigui,
val per fer una partideta en qualsevol lloc amb un escaquer atrotinat. Scott es
pren el café mentre juga, el que ens indica que aprofita el màxim de temps per
poder jugar amb el seu director. No hi ha dubte que estem davant de dos grans
aficionats als escacs.

 

Durant el rodatge de "El Resplandor" (1980) Kubrick va intentar ensenyar-li a jugar a escacs a Jack Nicholson, però aquest va refusar l'oferiment, degut en part a que mai hi havia estat interessat i en part també perquè sabia que Kubrick el guanyaria sempre i no volia ser el seu conillet d'índies. Prou en tenia ja amb el paper de Jack Torrance, un escriptor que perd la xaveta al aïllar-se en una gran mansió amb la seva família per poder concentrar-se en el seu nou llibre. L'actor s'ho va passar pipa interpretant el personatge, tot i que va reconèixer que no li va resultar gens fàcil.

Qui sí que va haver de passar per la pedra (escaquísticament parlant, s'entén) va ser Shelley Duvall, actriu que interpreta a Wendy, la dona de Jack Torrance al film. Durant els tres últims mesos de rodatge jugaven ocasionalment en els descansos. L'actriu era una aficionada, i Kubrick en una partida li va arribar a donar dama d'avantatge a l'obertura, i així i tot la va guanyar. L'interpretació del seu paper a la pel.lícula li va suposar un calvari enorme, tant que a vegades es pensava que s'estava tornant boja de veritat. Kubrick era molt meticulós i perfeccionista i era capaç de fer repetir una escena totes les vegades que fessin falta fins que el resultat fos del seu gust. L'escena en que Nicholson persegueix a Duvall amb un bat de beisbol es va rodar 60 vegades. En aquesta mateixa pel.lícula un dels actors secundaris va perdre els papers i es va posar a cridar i a rebotre-ho tot, després que el director l'obligués a repetir la mateixa escena 83 vegades. El súmmum el tenim a "Eyes Wide Shut" (1999), on Tom Cruise va haver de repetir una mateixa escena... 93 cops!!.

Torrance

Wendy

Jajajaja!! Estàs boig si penses que
jugaré amb tú!!
No!! Si us plau, una altra partida no!!

 

Si a més de patir les cruels excentricitats del director aquest et derrota als escacs una vegada rera l'altra, és que ja són ganes!!

Kubrick era un home molt reservat, i són comptades les entrevistes que concedia per parlar de les seves pel.lícules. En una d'aquestes entrevistes, concedida a un crític de confiança i amic seu, Kubrick va fer unes interessants observacions sobre el joc de les 64 caselles, en relació a les seves qualitats i també en relació amb l'art de fer cinema.

"En primer lloc, ni tant sols Bobby Fischer o Karpov poden anticipar el final de la partida. Poden fer un anàlisis més profund que la resta, però cap d'ells pot preveure-ho tot. Una part de les seves decisions es basa en l'anàlisi i les demés en la seva intuïció. Jo era bon jugador, evidentment lluny del seu nivell. Jugava a principis dels anys cinquanta als clubs Marshall i Manhattan a Nova York: els escacs ensenyen, entre d'altres coses, a superar l'emoció inicial que produeix un moviment a primera vista favorable i a prendre't el temps que faci falta per analitzar-lo. Quan es fa una pel.lícula, un cop que ha començat el rodatge, s'han de prendre la majoria de les decisions per intuïció perquè el temps està comptat inclús si, vist des de l'exterior, el pla de treball sembla molt lent. Així doncs, si et pares ni que sigui un sol minut a reflexionar sobre un problema es pot evitar de cometre un error. Pel que fa al cinema, els escacs ensenyen més aviat a evitar errors que a tenir idees. Les idees semblen venir espontàniament però el vertader problema és tenir disciplina per analitzar-les. Els escacs ajuden també a exercitar la concentració; ara bé, és difícil reflexionar en un plató de cine on s'està molt sol.licitat. Molta gent es mou al teu voltant i cada minut val una fortuna. Si no fos així, els directors de cinema no cometrien tants errors... errades que l'espectador percep immediatament".

Els films

Els escacs amb prou feines apareixen en les seves pel.lícules. A "Lolita" (1962) en una escena molt curta es veu jugant a escacs a James Mason i Shelley Winters. La pel.lícula està basada en la novel.la de Vladimir Nabokov, qui curiosament també era un aficionat als escacs. Aquest escriptor deixaria constància d'aquest fet en un llibre, "La defensa", on el principal protagonista és un jugador d'escacs amb problemes psicològics que aspira a ser campió del món, però que mica en mica i de manera irremeiable va perdent el senderi, convertint-se la seva patètica vida, irònicament, en una immensa partida d'escacs.

Foto4

Escena de "Lolita"

L'altra escena, aquesta ja més famosa, és la de la pel.lícula "2001, una odissea del espai" (1968) on es veu a Frank Poole jugant una partida contra HAL 9000, l'ordinador de la nau. El més curiós de tot és que la partida va existir de veritat!! Kubrick va escollir una miniatura de l'any 1913, jugada en el torneig d'Hamburg entre dos jugadors totalment desconeguts. Desconec els motius que van portar a Kubrick a triar aquesta partida en concret, tot i que coneixent la seva mania per controlar tots els detalls de les seves pel.lícules, juraria que no va ser una decisió presa a l'atzar.

Incloc la partida sencera a continuació.

La partida.

Frank Poole - HAL 9000 [C86]
Nau Discovery, rumb a Jupiter. 2001.

1.e4 e5 2.Cf3 Cc6 3.Ab5 a6 4.Aa4 Cf6 5.De2

Foto4

Conegut com l'atac Worrall. L'objectiu és defensar el peó de e4 amb la dama i desenvolupar la torre més agressivament per d1.

5..., b5 6.Ab3 Ae7 7.c3 0-0 8.0-0 d5

Foto4

Certament, la posició s'assembla a la del Atac Marshall. Normalment es manté el peó amb 9.d3. No obstant el blanc accepta el repte del sacrifici.

9.exd5 Cxd5 10.Cxe5 Cf4

Foto4

El negre s'aprofita de l'exposada situació de la dama per avançar-se en l'atac.

11.De4 Cxe5 12.Dxa8?

Aquesta jugada posa en perill l'enroc blanc. Era preferible eliminar un dels dos cavalls negres, preferiblement el de f4.

12..., Dd3

Més senzill era 12..., Ce2+ i 13..., Cd3, i el blanc està fregit.

13.Ad1?

Un altre error, s'imposava 13. Te1, tot i que el blanc té les de perdre: 13..., Ch3+!

13..., Ah3 14.Dxa6

Foto4

L'escena de la pel.lícula comença just en aquesta posició. Frank veu la posició en un dels monitors de la nau i li va cantant les jugades al ordinador. Aquest respon també amb la seva veu.

Frank

Frank Poole: "Dama pren peó".

14..., Axg2

HAL: "Alfil pren peó de cavall".

15.Te1

F.P: "Caram, bona jugada. Vejam... torre a rei u".

15..., Df3

Foto4

(S'amenaça mat en una amb 16..., Ch3. A continuació HAL convenç a Frank que la posició està perduda.)

HAL: "Ho sento Frank, em sembla que està perdut: dama a alfil tres. L'alfil es menja la dama, el cavall es menja l'àlfil. Mat".
F.P: "Eh... mmm... sembla que tens raó. Molt bé... abandono".
HAL: "Gràcies per aquesta partida tant agradable".
F.P: "Oh. Gràcies a tú".


Si heu vist la pel.lícula sabreu que HAL era el cervell de la nau i controlava fins la més mínima tasca, fins i tot el dispositiu que controlava les constants vitals de tres tripulants en estat d'hivernació. A partir d'un cert moment HAL comença a tenir errades, fruit de conflictes interns produïts per ordres contradictòries, que fan que els dos tripulants de la nau (Frank i Dave Bowman) perdin la confiança en ell. L'ordinador espia una conversa privada de'n Frank i en Dave on aquests es plantegen la possibilitat de desconnectar l'ordinador si fes falta. HAL, davant la possibilitat de que el desconnectin i de no poder portar la missió a bon port, decideix amotinar-se intentant assassinar tota la tripulació.

Conèixer aquests fets és important per poder decidir per un mateix què hi ha de cert i què no n'hi ha en el que us explicaré a continuació.


L'enigma: Kubrick ens pica l'ullet?

Tornem a la posició final de la partida, i quedem-nos amb aquesta frase de HAL: "Ho sento Frank, em sembla que està perdut: dama a alfil tres. L'alfil es menja la dama, el cavall es menja l'àlfil. Mat.". No hi veieu res d'estrany?

S'ha de ser molt perspicaç per donar-se conta... que en aquesta frase hi ha un error!! HAL fa sersvir la notación descriptiva anglesa per cantar les jugades, o sigui que la jugada "dama alfil tres" es traduiria como "dama tres alfil" (D3A), el que a totes totes és un error greu de notació, perquè la jugada de la partida Df3 hauria d'haver-se cantat com D6A.

HAL és un ordinador d'última generació, capaç de governar tot solet tota una nau espaial, i está dotat d'una avançadíssima intel.ligència artificial. Podem assumir sense cap mena de dubte que sota cap concepte una mèquina així faria un error d'aquesta magnitud. Per tant, no se'm acut cap explicació més que les dues següents:

  • Es tracta d'un error garrafal del guionista...
  • ...o bé es tracta d'un error deliberat, fet expressament!!

I perquè no? Pensem-ho detingudament. De Kubrick sabem que era un perfeccionista fins a les últimes conseqüències; sabem que va ser el guionista (juntament amb Clarke) de la pel.lícula i sabem finalment que va ser jugador d'escacs en la seva joventut, d'un nivell similar (o superior) al de tots nosaltres. Cometria una persona així un error tant greu?

I perquè Frank no se'n adona de l'error? Probablement fos un aficionat i l'error li passés per alt. La seva actuació en la partida ho corrobora, només cal veure la seva posició final, amb la dama a la quinta forca, l'enroc fet puré i tot el flanc de dama sense desenvolupar (i tot plegat just a la jugada 15!). En aquest sentit, la decisió de Kubrick de triar aquesta partida va ser del tot encertada. Chapó!

Us dic el que crec: Kubrick va incloure deliberadament l'error per a que tots els escaquistes (i només nosaltres!) fóssim capaços de saber abans que ningú que quelcom estrany estava afectant a les neurones de silici de HAL. Va ser el primer símptoma de la bojeria de la màquina!!

O vés a saber!! Potser totes aquestes elucubracions són falses, i l'únic que volia Kubrick era gastar-nos una broma i picar-nos l'ullet a tots els que, com ell, estimem aquest joc.

Vosaltres què creieu?


Per si tot això t'ha interessat...

Espero que t'hagi agradat aquesta introducció escaquística a l'univers kubrickià. Per tots aquells que volgueu descobrir més coses sobre Kubrick us incloc a continuació una mica de bibliografia de referència.

Els imprescindibles.

"Stanley Kubrick. Biografía".
John Baxter. T&B Editores.

Absolutament indispensable. Baxter realitza una exhaustiva recopilació d'informació sobre la vida i obra de Kubrick i ho explica de manera molt amena i interessant.

"Kubrick".
Michel Ciment. Ediciones Akal.

Un altre llibre imprescindible, ple de fotografies a vessar, d'un dels pocs crítics que van tenir l'oportunitat d'entrevistar i conèixer d'aprop la part més humana del director. Conté algunes entrevistes que el director li va concedir en exclusiva.

Alternativa

"Stanley Kubrick".
Esteve Riumbau. Càtedra.

Guia resum que inclou una mica de biografia, impressions de Kubrick i dels que el van conèixer, i un curt anàlisis de cadascuna de les seves pel.lícules. Ideal per introduir-se poc a poc en el tema.

"2001. La Odisea continua".
Raul Alda. Ediciones Jaguar.

Llibre de recent publicació, dedicat enterament al anàlisi exhaustiu de la millor pel.lícula de Kubrick. Una autèntica joia.

Libros Dirigido. Col.lecció "Programa Doble"
Nº1. Rebelde sin Causa / La chaqueta metálica
Nº7. 2001, una odisea del espacio / Sopa de Ganso
Nº28. Espartaco / El buscavidas

La col.lecció "Programa Doble" inclou l'anàlisi de dos pel.lícules en cada fascicle, sempre de directors diferents. Una opció ideal si el que volem és aprofunditzar en aquella pel.lícula que ens hagi agradat més. Els nºs indicats són els únics que tracten pel.lícules de Kubrick.

Revistes

Revista Ciberp@ís. Núm 7 / 2001.

Revista mensual dedicada a les noves tecnologies. En aquest número en concret es fa un anàlisi de les profecies científiques presentades en la pel.lícula 2001.

Revista Cinerama. Nº 83, setembre 1999.

Popular revista de cinema que presentava en aquest número un especial dedicat a Kubrick, amb motiu de la seva mort.

Comentaris
Afegeix nou Cerca
Escriu comentari
Nom:
Correu:
 
Lloc web:
Títol:
UBBCode:
[b] [i] [u] [url] [quote] [code] [img] 
 
 
:angry::0:confused::cheer:B):evil::silly::dry::lol::kiss::D:pinch:
:(:shock::X:side::):P:unsure::woohoo::huh::whistle:;):s
:!::?::idea::arrow:
 
Si us plau introduïu el codi antispam de la imatge.

3.26 Copyright (C) 2008 Compojoom.com / Copyright (C) 2007 Alain Georgette / Copyright (C) 2006 Frantisek Hliva. All rights reserved."

 

La frase de la setmana

"Mai s'ha guanyat una partida abandonant"

GM S. Tartakower

Problema del dia


Subscriu-te a la web!!

Pots seguir les novetats de la web per email o bé amb el nostre feed RSS.    

Entra el teu email:


  Web C.E. Gerunda
      

Ens trobaràs al Facebook!

     

Trobes el contingut de la web interessant? Comparteix-ho afegint una nota al teu perfil del facebook.

T'expliquem com fer-ho!

Col.laboradors


Idioma

English French German Italian Portuguese Russian Spanish
Welcome

Fes-te soci!!

Propers esdeveniments

II Torneig Tardor Gerunda (Al Centre Cívic Pla de Palau, els dimarts del 25/09 al 20/11)

VI Circuit d'Actius Girona 2018 (Al Centre Cívic Pla de Palau, dissabte 6 d'octubre)

Usuaris connectats

Cap usuari connectat

L'enquesta

L'oferta de tornejos a les comarques gironines em sembla...
 

Amb Firefox!

Veuràs molt millor la nostra web si fas servir el Firefox!! Descarrega-te'l a la següent direcció: www.getFirefox.com