Club d'Escacs Gerunda

 

Fabio Llorella jugant aquesta setmana a Washington Square, punt de trobada pels escaquistes a Nova York

 

Podi per Narcís Tarrús

L'edició del Torneig Gironí de Veterans 2019 s'ha resolt amb els mateixos protagonistes que l'any passat. El MC Joan Pere Ayllon i el MC Joan Fluvià han ocupat les dues primeres posicions, duet torderenc per tant. Ayllon va patir, en un mig joc que Fluvià va dominar sense resoldre. El campió va saber esperar la seva ocasió amb el seu habitual joc sòlid i va revalidar títol amb 5 punts en 6 partides.

Narcís Tarrús va imposar-se al també gerundenc Xavier Vila, circumstància que li va otorgar la tercera posició d'enguany (el 2017 en Narcís ja va ser sotscampió). Partida clàssica d'aprofitament de debilitats que es transformen en peons d'avantatge per Tarrús. Classificació de la resta de jugadors del Gerunda: Xavier Vila 5è, Antoni Bonell 6è, Joan Fígols 12è, Antoni Cuerda 17è, Carles Saurina 20è.

http://chess-results.com/tnr409128.aspx?lan=9

 

Esdeveniment per fer visible l'esport femení

Des de l'any 2013 nombroses entitats i institucions gironines participem en la aquesta Jornada. Un esdeveniment que pretén fer visible l'esport femení, difondre la pràctica esportiva, la igualtat de gènere, trencar estereotips i barreres i alhora convidar a participar-hi.

Com en anteriors edicions el club d'Escacs Gerunda ha volgut ser-hi present. El diumenge 10 de març vàrem ser una de les vint-i-cinc associacions que vàrem voler explicar què fem, mostrar-nos oberts a que dones i nenes gaudeixin de l'esport en igualtat de condicions. Pensem que és especialment interessant en el cas dels escacs, que històricament gaudeix d'una reduïda participació femenina. Podeu veure el bon ambient que es va respirar a l'espai dedicat als escacs a la Plaça del Mercat del Girona, en un matí familiar i lúdic.

Fotografies cedides per la Marta Palès i en Carles Liern que enguany varen representar al Gerunda

 

8ª Volta Lliga Catalana

Aquest cap de setmana només han jugat cinc dels vuit equips del Gerunda. Descansava el Gerunda A, en espera de l'inici del Playoff pel títol de Divisió d'Honor, i els nostres dos equips de Segona Gironina ja varen acabar la temporada ara fa vuit dies. Per tant, una setmana d'aquelles en que la coordinació de les aliniacions resulta més còmoda. A més, quatre matxos a la nostra seu i un a Llers. El Gerunda B rebia al Guixolenc amb l'objectiu d'allunyar-se definitivament de la zona de descens. El Gerunda C s'enfrontava al filial de l'Olot i el Gerunda D anava a la seu del Dotze Castells en un aparellament per conservar la categoria (els dos equips tancaven la classificació a Preferent). Dissabte el Gerunda G i el Gerunda H tancaven la seva participació a la Lliga sub12.

Comencem pels més menuts. Dissabte el Gerunda G va tancar la Lliga sub12 amb una victòria enfront el Lloret i es proclamava campió del 2019 amb solvència (han estat 23'5 punts de 28). El Gerunda H se les veia amb el sotscampió, el Figueres, que ens va superar amb claredat. El nostre segon equip sub12 assoleix la meitat dels punts i 7ª posició de 18, havent jugat amb tots els equips de dalt excepte l'altre equip nostre (sort, perque resulta certament molt antipàtic).

Diumenge, dues victòries a Pla de Palau i un empat nostre in extremis a Llers (amb caiguda de bandera a la darrera partida, per fer-ho més dramàtic). El Gerunda D va recuperar un marcador advers i lluitarà fins el darrer moment per conservar la plaça a Preferent que va assolir l'any passat.

 

Liam, Martí, Biel, Leo, Dani, Oriol, Roger, Mauro, Dalmau i Marc en una, com sempre, fantàstica foto de David Campos

 

Lluc Zambrano sotscampió

Matí d'escacs al FEDAC de Sant Narcís, en un torneig matinal en que el Gerunda ha col·laborat. La coincidència amb la Lliga sub12 n'ha limitat una mica la participació, però en qualsevol cas ha estat un matí distret. El campió ha estat el jugador del Gerunda Ji Mignuo (5 punts en 5 partides), seguit de Lluc Zambrano de Santa Pau (4 punts). Tres jugadors han empatat a continuació amb 3'5: Jin Lucas (FEDAC), Xavier Gassiot (Sta Eugènia) i Bernat Gifreu (FEDAC). Amb 3 punts tres nens: Lluís Gorreta (FEDAC), Álvaro Escudero (FEDAC) i Pau Pino (Sta Eugènia). Amb 2'5 punts: Joel Falgueras (Gerunda) i Nilson Vera (FEDAC); i fins a 20 jugadors.

 

Foto de record: jugadors amb Josep Serra, President del Gerunda, i en Ramon Pérez, professor del FEDAC i escaquista

 

Participa-hi

Torneig FEDAC-Gerunda: dissabte matí, a les 10h a l'Escola FEDAC de Sant Narcís. Un torneig gratuït adreçat a nens i nenes de fins a 12 anys. Durada prevista 3 hores. Premis pels primers classificats. Com a club col·laborem en l'organització. Esperem una trentena de participants.

Ronda final de la Lliga sub12: dissabte tarda, a les 16h al Centre Cívic Pla de Palau. Els 18 equips juguen la setena, i darrera, ronda en el nostre club. A la Sala Gran de la planta baixa. El Gerunda G és el líder provisional i el Gerunda H té opcions (difícils) de podi. Una vuitantena de joves jugadors de les comarques gironines compartiran una tarda d'escacs.

Escacs per a tothom: tots els dissabtes per la tarda el nostre club manté un espai de joc informal: partides ràpides, lentes, anàlisi de posicions... A les 17h al Centre Cívic Pla de Palau.

Jornada Esportiva de la Dona: diumenge pel matí a la plaça del Mercat de Girona. Allà serem promocionant els escacs. Els que volgueu acostar-vos-hi sereu benvinguts.

8ª Volta Lliga Catalana: tres equips del club segueixen en competició. Al nostre club: el Gerunda B s'enfronta al Guixolenc A, i el Gerunda C a l'Olot B. Al mateix temps, el Gerunda D es desplaça a Llers a jugar amb el Dotze Castells A. Tres enfrontaments igualats i emocionants.

 

El Santa Eugènia va organitzar ahir el IV Torneig de la Dona. Eva Alsina jugant amb Marta Palès.

 

Anàlisi de les aliniacions del match Sabadell-Gerunda

Dissabte passat el nostre primer equip va protagonitzar un fantàstic matx, superant a domicili a l'actual campió de Catalunya, el Colon Sabadell Chessy. No va faltar temps perque apareguessin comentaris a les xarxes afirmant que els vallesans havia presentat un equip notòriament afeblit amb la premisa que eren enfrontaments "irrellevants".

Anem als fets: el Colon Sabadell Chessy ha presentat a la primera fase aliniacions amb una mitjana d'elo de 2423 punts. Les aliniacions més potents varen ser el dia del Salou (2457 punts) i en segon lloc el dia del Mollet (2440). Per contra, les aliniacions amb menys elo varen ser contra el Foment (2403) i especialment amb el Lleida (2396).

Mirem ara les aliniacions del Gerunda: la mitjana ha estat de 2319, més de cent punts inferior als sabadellencs. Les nostres millors aliniacions varen ser amb el Figueres (2345) i amb el Sant Andreu (2339). En contrast els equips presentats a Salou tenia un elo de 2289 i, oh sorpresa, l'aliniació més feble a priori va ser precisament la que va anar a Sabadell (2273).

Si comparem les aliniacions del matx en qüestió podem treure algunes conclusions. Primera: el Sabadell presentava un equip amb un elo de 2414 punts, només 9 punts per sota del que era habitual. Segona: el Gerunda va desplaçar-se amb un equip amb un elo de 2273 punts, 46 punts per sota dels 2319 de la 1ª fase. Tercera: la diferència entre les aliniacions era de 140 punts. En definitiva: no ens varen donar cap facilitat, i ... que fàcil és parlar per parlar.

 

Són les 15:05 i sis valents hem quedat al club per anar a Sabadell. A un setè valent se l'ha d'anar a buscar a una gasolinera de Sils i els altres van directes. Sempre hi ha algú que fa tard i aquesta vegada em toca a mi i com a càstig em comuniquen que haig de posar el cotxe, cosa que no tenia previst. Sort que no vaig anar al club a peu.

És la darrera ronda de la 1ª fase de divisió d'honor i ens toca el Colon Sabadell Chessy, i no us enganyaré pas, no confiàvem gaire a rascar quelcom d'aquest match. El virus Carnestoltes sempre es cobra alguna víctima, en el nostre cas no es pot dir que hi tingués gaire a veure però per molts motius diferents l'equip que presentàvem era el més fluix de tota la temporada: 4 titulars del A, 5 del B i una vella glòria del C. El rival? L'actual segon classificat del grup, un històric que entre primers i segons llocs ha sucat pòdium gairebé cada any en la darrera dècada. Ara enteneu quan parlava de valents, no?

Un dels cotxes arribem i ens dirigim al local de joc. Allà ja ens hi espera en Parramon, que té el do sempre d'arribar abans que la resta i de saber-nos indicar els millors llocs on aparcar. A la porta d'entrada un rètol avisa que aquesta tarda es podrà gaudir de l'enfrontament Colon Sabadell Chessy vs. Gerunda. I és clar que sí!! Això és la Divisió d'Honor, amb majúscules, i aquí hi juguen els millors.

Travessem les portes i de seguida t'arriba aquell aire de local social, sostres alts, barra de bar, gent gran gaudint de la lectura del diari, alguns escaquers per qui vulgui passar l'estona, secció de billar, secció d'escacs... un local amb una llarga història al darrere. Ens esperem al bar a què arribin els demés, però arriba la hora de començar i l'altre cotxe encara no ha arribat. No passa res, tothom sap en quina posició juga. "Vinga va, cap amunt!". "Cap al matadero", diu un altre. Quins ànims. Més tard sabríem que el cotxe que falta s'havia perdut en una zona de bosc propera a Sabadell. No s'entén... la temporada de caçar bolets fa molt que es va acabar! El com s'ho van fer per acabar trobant el camí cap al local de joc és quelcom difícil de desxifrar.

Entrem a la sala de joc i veiem que hi ha uns espectadors de luxe: tots els campions del món des de Steinitz fins a Kasparov. Els seus retrats presideixen la sala, la sala de joc esdevé un temple on els millors del món seguiran en directe les teves jugades. L'últim retrat és el d'en Kasparov, i és inevitable fer el comentari: els Jalifman, Kasimdzhanov i companyia aquests no cal... però coi, com a mínim faltarien Kramnik, Anand i Carlsen! Perquè els escacs no s'acaben amb Kasparov... o sí?

 

Però és hora d'afrontar la realitat, aquí hi hem vingut a suar la cansalada i l'ordre de forces del rival ja consta negre sobre blanc. Si exceptuem el primer escaquer (com diria en Jaume Mundet al Xarxa de Mat, "l'Àlvar és l'Àlvar") a la resta d'escaquers ens superen de 140 punts de mitjana. En alguns casos més de 200 punts. Valor y al toro! En aquest estat de coses comença el matx amb els sis que ja hem arribat, els boletaires s'hi afegirien al cap de poc.

El primer a acabar seria en Luis Enrique, unes taules que sempre venen bé. A més, com a delegat és positiu que a partir d'aquest moment pugui estar pendent del matx.

El següent en acabar va ser qui us parla. El meu rival va tenir la gosadia de deixar la dama en una posició molt compromesa, sense possibilitat de fer cap moviment. El monstre de silici et demostra que ben jugat no passava res però en aquest tipus de situacions si no fas les bones ho pots pagar car. Després d'un joc desafortunat va haver de sacrificar peça per no perdre la dama. Encaixada de mans, i ens posem per davant!

Quan són les set de la tarda i ja has acabat la partida (i a més has guanyat!) la sensació de tranquil·litat és total. Tu ja has fet la feina, ara que apechuguin els altres també. En gaudir de temps em vaig poder escapar a visitar la secció de billar, un altre temple pels que ens agrada el so de les boles lliscant sobre els tapets de llana. Aquí s'hi juga a billar de carambola, com a la majoria de sales d'aquest país. Tres taules, una petita graderia amb seients i a les parets un munt de fotos de jugadors, inclosa la d'en Dani Sánchez. Billar i escacs... al jubilar-me seria un somni poder tenir a l'abast un local com aquest on passar les tardes! Llàstima, però, que les taules no tinguin forats... llavors ja seria perfecte.

Torno a la sala de joc i en Carrasco em comenta que ja ha acabat, fa cara de no haver guanyat i li sap greu, sembla com si hagués perdut però en realitat ha fet taules. Anem 1 a 2 i en Saurina és el primer a adonar-se que aquí avui en pot passar una de grossa, em ve i em diu que no estem malament i que podem guanyar. Faig que no amb el cap, "au va, tu sempre tant optimista..."

La posició d'en Sergi no té gaire bona pinta i més tard es confirma la derrota. 2 a 2. Enguany els resultats no li estan acompanyant. Ànims Sergi, que les males ratxes sempre acaben passant!

Però aquí és quan m'adono que en Saurina tenia raó, les partides no estan tan malament... qui ho té pitjor és en Dani, que té qualitat de menys a canvi de certa compensació perquè el rei del rival està sense enrocar. En Parramon també està fotut, amb peça de menys però una posició complicada, intentant liar-la com sigui. En Guillem aguanta una posició que sembla inferior. Però per contra tenim en Gusó molt ben situat, amb el rei del contrari sense enrocar, vulnerable. I en Saurina jugant de tu a tu a la Gal.la Garcia. Doncs sí, hi ha opcions de rascar quelcom!!

En aquestes que l'Àlvar em mira, no em diu res però entenc el que m'està preguntant. Anem dos a dos, li faig amb les mans. Al cap de res signaria taules. És un luxe comptar a DH amb un primer escaquer que et puntua gairebé a cada ronda.

Parramon sucumbeix, però al cap de res en Guillem llença els peons contra l'enroc del seu rival, entrant en tromba contra el rei despullat a g1. Increïble el tomb que ha fet aquesta partida! En Bofill se'n fa creus, fa cara de no creure's el que li està passant... Anem 3,5 a 3,5 i tot està obert.

En Gusó no acaba de rematar la partida, el rei d'Ayas segueix al mig i s'obstina a esquivar tots els atacs. Però en Gusó no es posa nerviós, segueix impertorbable, concentració màxima. Finalment comença a capturar-li tots els peons, ara sí que el rei està més despullat que mai. Un intent de mat d'Ayas per la 8ª fila posa emoció a un final de partida que es resisteix en arribar. Per fi cau el punt a favor nostre!!

Ara ja tot depèn d'en Saurina, perquè en Dani fa estona que s'arrossega amb torre de menys. En qualsevol altra competició en una situació així i contra un GM ja hauria abandonat, però el per equips is different, mentre hi ha vida hi ha esperança. Però Dani acaba perdent, 4'5 a 4'5 i tot es decidirà en el novè escaquer.

Us podeu imaginar la situació, tothom pendent del final d'en Saurina: torre + alfil i 4 peons contra torre + cavall i 3 peons. "Que agafi les taules", deien alguns. "Com li facin un doble i perdem serà un desastre", dic jo. El que ho veu més clar és l'Àlvar, "té un peó de més i està jugant per guanyar, que ho intenti".

 

 

I el cert és que en Saurina en cap moment va donar impressió d'estar nerviós, ni de no tenir clar com continuar. A poc a poc, maniobra rere maniobra, sense apurar-se, va anar guanyant espai i millorant la posició del rei. A la posició final la Gal.la amb prou feines podia jugar res, era impossible evitar l'inexorable avanç dels peons passats. En posició desesperada es deixa la torre en un escac doble, i s'acaba el matx. Victòria!!

I les notícies que ens arriben d'altres matxs són millors del que ens esperàvem: el Figueres també guanya al Foment, la qual cosa ens deixa quarts, és la primera vegada que ens classifiquem per lluitar pel títol. Increïble!!. Com us imaginareu estàvem tots amb un somriure d'orella a orella, plena satisfacció, encaixades de mans i abraçades. En Jaume Mundet intervé eufòric al Xarxa de Mat, ell és a Girona però està completament al cas de la situació. Els comentaris que arriben per Whatsapp són per emmarcar: "però que collons heu fet??? Flipo!!", diu en Martí. En Jaume Mundet no pot evitar fer com en Puyal i deixa anar un sentit "Us estimo!!!!". L'alegria es desferma i tothom es deixa anar, a veure qui la diu més grossa.

Marxem de Sabadell amb la sensació d'haver fet història, una gesta esportiva que no oblidarem mai. Com quan el Gerunda B va guanyar el Tarragona i va pujar a primera. O com la vegada que vam pujar a Divisió d'Honor. O com la vegada que vam pujar per primer cop a segona catalana. Són ja molts anys i aquests matxs es recorden, són moments que deixen empremta. És la demostració de què en escacs res és impossible.