Campionats d'estiu 2000

Divendres, 01 de Setembre de 2000 23:09 Jordi Garcia & Quim Mundet
Imprimir
LogoBenasque

Realment se'n han de tenir ganes, t'ha d'agradar molt". Sens dubte aquesta és una de les frases més recitades per tots aquells que per jugar un torneig d'escacs d'estiu ens hem hagut de desplaçar diàriament recorreguent llargues distàncies. I és una veritat tan gran com un temple.

Aquest estiu ha estat per alguns de nosaltres un dels més intensos escaquísticament parlant. Cinc de nosaltres hem participat en un total de cinc campionats d'escacs diferents. En la majoria d'ells per fer-ho ens hem hagut de desplaçar amb cotxe cada dia, efectuant viatges de fins a 230 kms diaris. Certament, no és moc de pav.

 

En general el resultat obtingut en aquests campionats ha estat sempre discret, efectuant de mitjana la meitat dels punts i quedant sempre a la part mitja de la classificació final.

LogoCampEsp

El nivell d'aquests opens no té res a veure amb els torneigs que es disputen periodicament a la província (provincials individuals, per equips, etc). Es veuen cares noves, cares conegudes dels escacs a nivell nacional, i es juga amb gent de la qual no se'n coneix res, ni pel que fa al seu joc ni tampoc pel que fa al seu nivell. Es fan noves coneixences i es comparteixen experiències amb jugadors de clubs que fins aleshores no sabies ni que eixistissin. És per tant un alicient nou molt recomanable que té un preu de vegades força car: cal fer llargs desplaçaments (perquè no cal dir que el gruix de campionats se centren a la província de Barcelona). En el nostre cas ens hem hagut de desplaçar amb cotxe cada dia per poder jugar l'Open de Banyoles, l'Open de Montcada i el Campionat d'Espanya Absolut que es feia a Manresa. Com que la majoria havíem de treballar pel matí o per la nit no hem tingut més remei que fer un esforç: sortir més aviat de la feina, menjar amb un embut i chupar carretera a dojo. I a la tornada de vegades fer via, per no arribar massa tard a Girona.

En aquest estiu hem deixat l'emprenta del Gerunda en cinc campionats diferents: l'Open de Montcada, l'Open de Benasque, l'Open del Ciutat de Figueres, l'Open de Banyoles i com a brillant col.lofó el Campionat d'Espanya Absolut.


Open de Benasque

Escriu: Quim Mundet Riera (corresponsal del Gerunda a la gran capital)

Web oficial: http://www.turismobenasque.com/spain/ajedrez/open.html

 

Crònica simpàtica d'un torneig d'estiu: Benasque (6 al 15 de juliol del 2000)

Per tercera vegada el CE Gerunda envia representació al Open Internacional de Benasque (Osca). Aquest cop la comitiva estava formada pels incombustibles Carles Serra, Jordi Garcia Busquets, Jordi Gusó i Quim Mundet. L'expedició cada any creix i molts dels que hi hem anat esperem repetir.

Els atractius?

En primer lloc els motius esportius: presència d'un nombre elevat de Grans Mestres i Mestres Internacionals, prop de 500 jugadors, contrincants duríssims i cares noves, partides ràpides a tota hora, campionat per invidents... en definitiva Benasque transpira escacs. A més, vint edicions asseguren una organització meticulosa.

BenFoto4

Impressionant aspecte del pavelló

Bon rotllo! Segon motiu importantíssim. Nou dies seguits fa que tothom qui juga desconecti de mals de cap i només s'estigui pendent de passar-ho bé. Competicions paral·leles de tot tipus amb especial atenció a les esportives (més endavant parlarem del futbol) ajuden a conèixer d'altres jugadors i fer molta conya. Resulta molt fàcil trobar-hi coneguts: Jordi Serra, Carles Otero, Narcís Tarrús, Jaume Mundet, Francesc Xavier Morales... són només alguns dels altres gironins desplaçats al Pirineu aragonés

El poble en sí mateix i el pavelló on es jugava responen amb justícia al tòpic ressuat de "marc incomparable". Rutes caminant per la vall i molts indrets de les rodalies constitueixen alternatives a considerar no sempre prou aprofitades.

 

El camí cap a la glòria

En canvi, els membres del CE Gerunda van prodigar-se en altres tipus d'excursions, amb tot tipus de recorreguts, normalment nocturns, entre l'hotel Aneto, la Petronila i el Chema's. Pels neòfits advertirem que es tracta de rutes perdedores, especialment de tornada.

Desenvolupament del torneig

El guanyador, brillant, fou el GM Mihail Marin amb joc posicional i precís (especialment alliçonadora resulta la seva partida amb el GM Izeta). Més desafortunats van estar els nostres quatre representants. Jordi Gusó amb 6 punts va ser el millor del nostre club. També destaquem les set darreres partides d'en Carles Serra, sense derrota. Jordi Garcia Busquets amb el 50% va mostrar-se una mica embussat. Amb idèntica situació en Quim Mundet. Volem destacar el bon paper d'en Jordi Serra del Figueres que va barallar-se durant tots deu dies entre els primers taulells.

Jaume Mundet sua la cansalada, i de valent, contra el GM Félix Izeta.

Previsible va ser el desenllaç del campionat de ràpides pel Gerunda que, tot i el reforç de Jaume Mundet, no es va classificar per l'hexagonal que es jugava la final. Sortia com a dotzè equip per nivell d'elo d'una llista on GMs i MIs col·lapsaven les diferents seleccions. En darrer terme l'equip caribeny superà sorprenentment a la potent selecció de GM que, sota l'ambigua bandera europea, aglutinava als jugadors de més ranking desplaçats a Benasque.

L'altra gran competició

El contrapunt a les estones d'anàlisi, a la concentració i a les partides va ser... el campionat de futbol. "Catalunya Exprés", l'eventual selecció catalana, va ser perjudicada per un arbitratge miop, matusser i casolà. A aquest handicap cal afegir-hi el fet de l'alineació de fins a quatre membres del Gerunda, l'aportació dels quals es limità a un golet d'en Carles Serra, tot plasticitat, i les intervencions d'en Jordi Gusó sota els pals. Aquest darrer va merèixer de l'ànim femení des de la grada que, amb els crits entusiàstics de "Giorgio, Giorgio", no deixà en cap moment d'encoratjar-lo. Des de la banqueta s'alternaven d'altres càntics com ara "Fragatino, passa-la. Passa-la, Fragatino".

 

Catalunya Express vs Queso Mecánico

Moments de descans. Fatiga acumulada. Arenga d'en Pinazo a en Jordi Serra. Ulleres marca Davids d'en Quim. Fragatino, com sempre, al seu rotllo.

 

En Jordi Gusó aclamat... per haver encaixat "només" 9 gols!!

La competició de futbol va estar a l'alçada d'edicions precedents on equips com "Euskadi", "Mate Etílico" o "Queso Mecànico", entre d'altres, han deixat la seva empremta. Finalment, però, "Catalunya Exprés" tercers de la lligueta.

Conclusió, molts són els motius per anar a Benasque però molts més per tornar-hi. Esperem repetir!!!


III Open de Banyoles

Escriu: Jordi Garcia Busquets

Web oficial: http://www.escacsbanyoles.com

Entre el 5 i el 13 d'agost es va jugar el III Open de Banyoles, organitzat pel club d'Escacs Banyoles. El local de joc ha estat el mateix que d'altres anys, el primer pis del local del Club de Natació.

En aquest Open hi participàrem dos jugadors del nostre club: Jordi Àlvarez i un servidor. La nostra participació va ser correcta, quedant amb 5 i 5,5 punts respectivament. Els meus 5,5 punts finals saben a poc, tenint en compte que vaig arribar a la última ronda amb possibilitats de quedar entre els 10 primers, d'un total de 93.

El torneig contava amb la participació d'un petit grup de jugadors forts, que ja desde les primeres rondes es va veure que es disputarien entre ells els primers llocs de la classificació: Jordi Cuadras, Luís Manuel Pérez (Cuba), Alexandre Bofill, Jorge González (Colombia), Jorge Iglesias (Argentina) i Jonathan Alonso. L'única sorpresa la va donar el jugador figuerenc al acabar en onzè lloc (quan partia com a cap de sèrie), cedint dues taules (una contra el seu propi fill) i perdent contra el cubà en una de les partides decisives del torneig. La resta es van repartir les cinc primeres places, essent el primer lloc per al cubà, que ja va protagonitzar una meritòria actuació a Benasque quedant en vintena posició.

Si una cosa cal destacar d'aquest torneig és l'excel.lent emplaçament del local de joc. Desde la sala es pot gaudir d'una immillorable vista del llac de Banyoles i els seus voltants. A més l'organització ofereix dos passis a cada jugador per poder fer servir les instal.lacions i donar-se una remullada al llac. En general l'ambient que es respira és d'escacs, tranquilitat, estiueg... i alguna que altra flaire a sobaquillo suat (si no fos per l'aire acondicionat la sala seria un autèntic infern!) ;-D.

Una bona nota també per als organitzadors, sempre atents a qualsevol dels problemes o dubtes que poguéssim tenir (faltaria més!), i sempre ben disposats a fer-la petar durant una bona estona. No hi ha dubte que l'Open de Banyoles s'està afiançant cada any que passa com un dels millors campionats d'escacs que s'organitzen a la província.

A continuació comento una de les partides jugades per mi en aquest open, la disputada a la penúltima ronda.

 

Xavier Serrano (2250) - J. Garcia (2160)

8ª Ronda III Open de Banyoles 2000

Aquesta partida era important per mi en aquest torneig. Duia dos jugadors FIDE i amb tots dos havia perdut. Necessitava, per tant, guanyar aquesta partida per poder aspirar l'endemà a jugar amb un quart jugador FIDE i conseguir així un bloc de 4. Efectivament així va anar.Per tal d'afrontar aquesta partida amb el màxim d'opcions vaig preparar-me una mica l'obertura Larsen, ja que en una partida del Open de Benasque vaig veure com en Serrano la jugava. No tenia cap mena de seguretat que la jugués, però en cas que així fos hi estaria preparat. Al final la preparació no va ser en va.

1.b3 e5 2.Ab2 Cc6 3.e3 d6

3...d5 Aquesta és l'altre variant principal que es juga aquí. Amb aquesta avanç el negre reclama la seva superioritat en el centre, per bé que el peo de e5 esdevindrà un objectiu d'atac del blanc en les pròximes jugades. 4.Ab5 Ad6 5.f4.

Tal com es pot comprovar el blanc pressiona amb totes les seves forces el peo de e5, amb l'objectiu de capturarlo o, en el seu defecte, d'obrir la gran diagonal per l'àlfil de b2. També hi ha la possibilitat pel blanc de jugar Axc6+ debilitant la defensa de e5, doblant els peons a la columna c i deixant un peó aillat a la columna a.El negre per la seva banda pot intentar sobreprotegir el peó amb l'avanç f6 i col.locant la dama a e7.

Tot aquest esquema no em va acabar de convèncer en el moment de preparar-me la partida, i és per això que vaig triar la jugada del text, menys ambiciosa pero alhora més sòlida.

4.Ab5

El blanc desenvolupa l'àlfil de manera natural a b5, però ara la pressió que exerceix contra e5 és menor. A més, amb la següent jugada del text el negre evita momentàniament un possible doblament de peons a la columna c.

4...Ad7 5.d4

Jo aquí coneixia Ce2, buscant la trencada f4. La partida següent exemplifica de manera força clara el tipus de joc que s'obté a partir d'aquesta variant: 5.Ce2 a6 (El negre obliga al blanc a perdre la parella d'àlfils i a demostrar que el cavall, defensor de la casella crítica e5, val més que l'àlfil blanc. Qualsevol altra jugada que no sigui capturar el cavall, com es pot ben comprovar, proporcionaria un sòlid avantatge pel negre) 6.Axc6 Axc6 7.0–0 Dg5 (Amenaça directa de mat. Ja que l'àlfil blanc de caselles blanques ha desaparegut la casella g2 esdevé un punt d'atac clar. L'immillorable posició de l'àlfil de c6 fa que el joc resultant esdevingui molt interessant pel negre) 8.f3 (Si... 8.Cg3 h5 i l'atac del negre comença a ser de consideració.) 8...Cf6. Fins aquí hem seguit la partida Minasian-Adams, Debrecen 1992. No fa falta incloure cap més jugada de la partida perquè ja s'ha vist quin és el pla que té el negre: primer de tot, provocar el canvi de l'àlfil de b5, i després intentar aprofitar la debilitat de les caselles blanques un cop desaparegut l'àlfil. Tal com podreu comprovar, la meva partida va tenir un desenvolupament similar.

5...a6 6.Axc6 Axc6 7.d5

Amb aquesta jugada el joc pren un caràcter definitivament tancat, cosa que m'afavorirà gràcies al avantatge d'espai de que disposo en el flanc de rei. Davant l'amenaça de l'àlfil sobre g2 també era possible Cf3: 7.Cf3 e4 8.d5 exf3 9.dxc6 fxg2 10.Tg1 bxc6 11.Df3 d5 12.Txg2. Fa de mal dir qui té millor joc. El blanc està més desenvolupat, té una estructura de peons més sòlida, pressió sobre el punt g7 gràcies a l'àlfil i la torre, domini de la gran diagonal negra i pressió sobre la columna g. Tot a canvi del peó de menys. Per tant, podríem concloure que el blanc té compensació suficient pel peó. És la típica igualtat que només ho és desde un punt de vista teòric, perquè la posició és prou desiquilibrant com per a que puguin passar mil i una coses a la partida.

7...Ad7 8.Ce2 Dg5 9.Cg3 h5

Seguint el mateix pla esmentat abans.

9...f5 (aquesta jugada la vaig desestimar perquè permetia al blanc l'oportunitat de canviar les dames. Si bé quedo amb posició còmoda vaig preferir conservar la dama, intentant d'aprofitar la pressió que exerceix a la columna g) 10.Dh5+ Dxh5 11.Cxh5 g6 12.Cg3 Cf6 13.c4 Ag7 14.0–0 0–0=.

10.h4

Declaració d'intencions: el blanc s'enrocarà llarg.

10...Dg6 11.Cc3 f5 12.Dd2

Controlant l'avanç f4 i preparant l'enroc llarg.

12...Ae7

h4 esdevé una debilitat permanent.

13.0–0–0 Dg4

Una jugada força arriscada. El peó de h4 està a punt de caure, és cert, però la dama no està en la seva millor casella que diguem. Cal assegurar-se que la dama no quedi tancada i que es pugui defensar l'alfil un cop aquest hagi capturat el peó de h4. Per exemple, 14. Cce2, Axh4 15.f3, Dg5.

14.De2 Dxe2

Aquí vaig acceptar el canvi massa aviat, quan altres jugades eren superiors:

14...Axh4 (Aquesta la vaig desestimar perquè em semblava que el blanc recuperava el peó perdut, sacrificant el cavall a f5. No obstant, Fritz 5 la recomana... i si ho fa, per alguna cosa serà) 15.Dxg4 hxg4 16.Cxf5 Axf5 17.g3 g5 18.Th2 Ce7 19.Tdh1 Cg6 amb avantatge negre.

14...Cf6!? (Aquesta va sorgir en l'anàlisis post-mortem. Si el blanc canvia dames, llavors el meu cavall toca punts molt delicats, com són f2 i e3, i al blanc li farà falta molt de temps per defensar en condicions aquests punts, a més de defendre el de h4, temps que aprofitaré jo per incrementar el meu avantatge) 15.Dxg4 Cxg4 16.Tdf1 c6!.

15.Cgxe2 Cf6 16.f3

Controlant, només temporalment, les caselles de penetració del cavall, sobretot g4.

16...0–0–0 17.Tdf1 Thg8

Jo segueixo el meu pla: obrir la columna g i pressionar amb doblatge de torres. El blanc ho intenta evitar, però a costa de perdre el control sobre la casella g4.

18.f4 Cg4 19.Th3?!

Interessant és aquí Rd2. La del text deixa la torre força passiva.

19...g6

Defenso els peons de h5 i de f5, abans d'embarcar-me en d'altres aventures...

20.Cd1

Amb l'ídea clara de jugar Cf2 i canviar el cavall tant molest de g4. També era de consideració 20.e4, iniciant una interessant lluita pel centre.

20...c6 21.c4

Aquesta sembla lògica, però rectificar és de savis, i era millor Cdc3.

21...cxd5 22.cxd5 Ab5!

Per mi aquesta jugada és molt forta. Si ens fixem com han quedat situats finalment l'estructura de peons, veiem que els meus estan en blanc (h5,g6,f5) i per tant l''alfil de d7 poca cosa hi fa ara al flanc de rei. Amb la jugada del text l'àlfil s'activa per la diagonal f1–a6, i es podrà canviar per un cavall. Això farà que em quedi amb l'àlfil de caselles negres, que és precisament el que m'interessa, ja que els seus peons (f4, h4) es troben en caselles d'aquest color.

23.Rd2 Rd7

Al canviar peons s'ha obert la columna c, i és important destinar-hi una torre el més aviat possible.

24.Cdc3 Axe2 25.Rxe2 Tc8 26.Tc1 b5 27.Thh1 exf4 28.exf4 Af6

S'han obert moltes línies: primer ocupo la gran diagonal amb l'àlfil bo, i a més s'ha obert la columna e, que ocuparé amb la passiva (fins ara) torre de g8.

29.Rd2 Tge8

Jugada lògica. Més directa era aquí la jugada que recomana Fritz 29...Tc5. L'ìdea és efectuar l'avanç b4 i prendre el peó de d5. 30.a3 Axc3+ 31.Txc3 Txd5+. En el moment de la partida només estava pendent de fer jugar les meves peces, tant que no vaig veure que el peó de d5 podia caure fàcilment.

30.g3

Serrano abans de disputar la columna intenta apuntalar el peó de h4, víctima eterna de la pressió del meu àlfil de caselles negres.

30...Ad4

Un altre cop Tc5 és guanyadora. De totes maneres la del text planteja seriosos problemes al blanc, com ara Af3+ i Af2.

31.Cd1

Jugada única. Amb aquesta Serrano encara aguanta, però no per gaire temps... la posició del negre és clarament preferible.

31...Cf2

Aquesta és ben bé de cares a la galeria, perquè la simple Txc1 guanyava: 31...Txc1 32.Axc1 Cf6 33.Te1 Txe1 34.Rxe1 Cxd5.

32.Te1??

En aquest moment jo disposo de 10 minuts, per només 3 el meu rival. El zeitnot provoca un error que esdevé definitiu. 32.Txc8 Txc8 33.Te1 Axb2 34.Cxb2 Ce4+ 35.Re3 Tc2 amb avantatge.

32...Txe1

El blanc abandona, degut al doble Cd3+ amb pèrdua de material.

0–1


70è Campionat d'Espanya Absolut

Escriu: Jordi Garcia Busquets

Web oficial: http://www2.minorisa.es/catalonia/campionat.htm

L'últim campionat en el qual hem participat ha estat el fortíssim Campionat d'Espanya Absolut, que es va celebrar en el museu de la Ciència i la Tècnica de Manresa, desde el 18 al 26 d'agost. Un altre cop, un servidor i en Jordi Àlvarez vàrem ser els representats del Gerunda en un open caracteritzat per el gran nivell de joc, una inscripció caríssima (10000 pts!!!) i la calor, de vegades insuportable, que es patia la sala de joc. Les ampolles d'aigua es venien a cabassos.

La nostra participació en termes generals va ser força accidentada, per diversos motius. Per començar, jo no tenia molt clar si podria jugar el campionat degut a assumptes relacionats amb la feina, i vaig formalitzar la inscripció inextremis l'últim dia hàbil per fer-ho (s'havia de fer mitjançant transferència bancària a un compte del club d'escacs Catalonia, l'organitzador del campionat). No n'hi va haver prou amb això que una mica més ens quedem sense vehicle per anar-hi, al assabentar-nos, mitja hora abans d'exhaurir-se el període d'inscripció, que en Jaume Mundet encara no s'hi havia inscrit. Sense en Jaume ens haguéssim quedat sense cotxe!. Amb un parell de trucades, però, en vam fer prou per trobar l'àrbitre del torneig i resoldre el problema.

Els problemes van continuar a la sala de joc, quan en Jordi va comprovar que no hi era inscrit. El director del torneig ens comentà al respecte que hi havia tres o quatre casos en que no hi havia les dades del jugador en el text adjunt a la transferència bancària, i en Jordi era un d'ells. Malauradament en aquell moment no duiem els comprovants de les transferències efectuades. Així i tot al final en Jordi va poder jugar la primera ronda, aparellat amb un dels altres jugadors que es trobava en la mateixa situació que ell. Unes quantes rondes més tard vàrem dur els comprovants per tal de demostrar que, fos el que fos el que hagués passat, ens havíem inscrit correctament, i l'incident no va passar d'aquí.

En el terreny esportiu les coses tampoc ens van anar gaire bé a cap dels dos. En Jordi va agafar un bon refredat a mig torneig, que el va obligar a jugar en inferioritat de condicions un parell o tres de partides, en les quals va tenir molts problemes i els resultats no foren bons. Finalment va desistir de jugar l'última ronda, desmoralitzat probablement degut a la combinació del refredat i uns resultats fins aleshores gens bons. Finalment en Jordi acabà amb 2,5 punts de 8 partides.

Pel que fa a mi les coses no em van anar pas gaire més bé. Amb les peces negres vaig tenir molts de problemes, si bé en totes les partides jugades amb aquest color vaig quedar amb posició prometedora i excel.lents chances de victòria, victòria que sempre se'm escapà a la fase final de la partida. Els resultats amb blanques varen ser millors, encara que el joc exhibit en elles no va destacar precisament per la seva precisió. En general m'atreviria a dir que vaig acusar una mica el gran número de partides disputades fins al moment en els campionats anteriors, perquè vaig cometre més imprecisions del compte. Al final vaig acabar amb 3 punts de 9 partides disputades, certament un resultat força pobre.

Cal destacar el gran nivell del torneig, no hi havia rival fluix. En un campionat d'aquestes característiques es demana un mínim de nivell per poder participar-hi i això fa que no hi participin jugadors novells. Et podies trobar perfectament amb dos punts de set partides i haver de jugar contra un 2150 que no et posa les coses gens fàcils.

El campionat, que comptava amb un grup únic de més de 200 jugadors, el va guanyar l'Angel Martin. Aquest és el seu quart campionat d'Espanya, el primer va ser a Ceuta l'any 1976. És un resultat molt important si tenim en compte la seva edat (47 anys) i el temps que fa que està en actiu. Segon i tercer van quedar Javier Moreno i Òscar de la Riva. En el torneig hi participaven jugadors punters del panorama escaquístic espanyol i català, com Jordi Magem, Pablo San Segundo, Felix Izeta, Victor Vehí, etc.

Finalment cal comentar que el campionat comptava amb molts ingredients per poder disfrutar dels escacs. Per exemple, la partida del primer taulell es podia seguir en el bar, ja que el taulell estava connectat informàticament a un ordinador de la sala del bar, el qual projectava la posició, jugades i temps restant de la partida en una pantalla gegant. Per exemple, en una de les jornades vàrem poder gaudir d'un final molt interessant, en el qual Zenon Franco va guanyar la partida a Luis Javier Bernal amb un mat d'alfil i cavall. A més a més, els primers quatre tauells estaven connectats informàticament a la web d'Ajedrez21, desde la qual se'n podia seguir l'evolució totalment en directe. L'organització donava a cada participant un butlletí amb l'informació de la ronda anterior, una sel.lecció de partides i els emparellament de la ronda actual. Del butlletí destacava la crònica que feia de les rondes el GM Fèlix Izeta, en les quals cal admetre que de vegades se li anava una mica l'olla en els comentaris.