Escacs en català (9): Refranys catalans

Dimarts, 16 de Novembre de 2010 21:48 Q.M.
Imprimir

senyera

Variem lleument (només avui) el contingut d'aquesta secció, dedicada a repassar mots catalans del camp semàntic dels escacs. Fem una pausa per donar un cop d'ull a refranys populars dedicat al joc de les seixanta-quatre caselles. En aquest sentit és de consulta obligada el volum "Tots els refranys catalans" d'Anna Parés i Puntàs (El punt. Edicions 62. Edició any 2000, i següents).

L'obra en qüestió és un recull sistematitzat de refranys agrupats per grans temes. Anna Parés dedica un d'aquests capítols genèricament al "Joc". Els jocs de cartes i d'atzar constitueixen el gruix de l'esmentat capítol. Sorprén l'absència de referències als escacs i, de fet, caldria fer una interpretació un xic forçada per associar-los al joc que ens ocupa. En qualsevol cas, hem seleccionat alguns refranys de la nostra llengua relatius al joc i deixarem, potser, per una altra ocasió el recull de dites en d'altres llengües.refranys_catalans

          "Guanyant i perdent es fan els jugadors"
          "En el joc tothom és igual"
          "El bon jugador ha de saber perdre"
          "De jugar, ningú se'n fa ric"
          "Al bon jugador, les cartes li juguen soles"
          "Afortunat en el joc, desgraciat en amors"
          "Desafortunat en el joc, afortunat en amors"
          "Jocs de sort, jocs de mala mort"
          "Carta a terra no mou guerra"
          "Carta jugada, sort tirada"
          "Al jugador valent, no li cal testament"